Rars

La secció de rars és una mica complexa, ja que conté tant obres impreses en distintes èpoques -abraça del segle XVI al XIX- com de diversa temàtica.

Dels segles XVI i XVII són nombrosos els llibres referents a València i la seua història; són diverses les recopilacions dels Furs (1565, 1588, 1606, 1635), dels "Fori Regni Valentiae" (1547-48, 1545, 1555), i també del "Repertori general de totes les matèries dels Furs". Exemplar raríssim és l'obra de Pere Jeroni Tarazona "Institucions dels Furs", del 1580.

Hi destaquen també la "Chrònica" de Ramon Muntaner sobre Jaume I (1558), la història de València de Pere Antoni Beuter (1538) -exemplar raríssim- o les Dècades de Gaspar Escolano (1610-1611), així com la Crònica de Martí de Viciana, del 1564, amb gravats igualment molt rars.

Del segle XVII són nombrosos els "capítols, privilegis..." etc. referents a la hisenda i administració de la ciutat i regne de València, com també les "Ordenes Reales tocantes a la Tabla de Valencia" (taula de canvis).

Destaca per la seua raresa el "Volum i recopilació de tots els furs i actes de cort... que tracten... de la Diputació i Generalitat de la ciutat i regne de València..." imprès per la vídua de Felip Mey el 1625. Procedeix de la biblioteca d’Onofre Soler.

Són interessants les obres referents a l'administració de l’Almodí (1645) o les que es refereixen a la fàbrica de murs i valls, publicades el 1632 i el 1675, aquesta última de Josep Llop. No cal oblidar l’"Aureum opus...", del 1538.

Sobre la Universitat de València, se’n troben les Constitucions publicades al llarg dels segles XVII i XVIII, des del 1611 fins al 1774, i el pla d'estudis del 1787.

Destaquen les edicions de Vives i Palmireno, impreses durant el segle XVI, bé en llatí o en castellà, i també les obres dels autors clàssics grecs i llatins i d'autors italians del Renaixement.

Entre les obres religioses, en destaquen la Bíblia Poliglota complutense, publicada entre el 1514 i el 1517, i la Bíblia Sacra impulsada per Arias Montano, impresa per Plantin a Anvers entre el 1569 i el 1572. Plantin mateix va imprimir la Bíblia Hebraica del 1584; la Bíblia Graeca es publica a Venècia el 1518; del segle XVI és també una Bíblia Sacra en àrab.

Exemplar únic procedent del convent de Montesa és la "Passio domini nostri Jesu Christi", del 1563, i exemplar raríssim és el "Missale iuxta ritum Alme Ecclesie Valentine" (1509).

L'obra de sor Isabel de Villena es publica tant a València (1513) com a Barcelona (1521), i també hi ha distintes obres del beat Ramon Llull, entre les quals destaca per la seua raresa el Blanquerna del 1521. És també raríssim el "Llibre de consells..." de Jaume Roig (1531). Els Sermons de sant Vicent Ferrer es publiquen els anys 1513, 1523, 1539, 1572.

El 1617 es publica la primera edició dels "Trabajos de Persiles y Segismunda", de Miguel de Cervantes. És una edició raríssima feta a Madrid per Juan de la Costa.

Són dignes de destacar les obres d'Abraham Ortelius, "Theatro de la tierra universal", impresa a Anvers per Plantin el 1588, amb dedicatòria autògrafa de l'impressor al príncep d'Espanya Felip d'Àustria, i "Theatrvm orbis terrarvm", impresa també per Plantin el 1595.

Del segle XVIII són notables les obres de Pasqual Esclapés de Guilló i Francesc Ortiz i Figuerola. Del primer és el "Resumen historial de la fundación i antigüedad de la ciudad de Valencia...", publicat per Antoni Bordazar el 1738. D'aquest mateix impressor són les "Fiestas centenarias... 9 de octubre de 1738", que publica el 1740 i que són degudes a la ploma de Josep Vicente i Mayor. D'Ortiz i Figuerola són les "Memorias históricas de la fundación y progresos de la insigne Universidad de Valencia...", impresa a Madrid per Antonio Marín el 1730.

Durant el segle XVIII es publiquen les obres de Carles Ros, la "Rondalla de rondalles..." de Lluís Galiana i "Llibres d'oracions" de fra Anselm de Turmeda.

De la biblioteca del duc d'Osuna és el diccionari de la llengua castellana conegut com "Diccionario de Autoridades", en 6 volums (1726-1739). Destaquen també les edicions de les obres de Gregori Maians i Siscar.

Ja del segle XIX tenim algunes publicacions curioses, entre les quals hi ha els 3608 anuncis per al teatre Principal (i teatre de la Princesa), del 1839 al 1893, impresos a casa de Ferrer de Orga, 11 volums, i publicacions periòdiques que majoritàriament consten únicament de números solts:

- "Boletín de la Gran Asociación de Beneficencia", 1a època, núm. 1-58 (nov. 1853-agost 1858), 2a època, núm. 1-155 (des. 1862-oct. 1875).

- "Las Brisas del Cabañal: periódico de verano. Soplo 1º", 1862.

- "La Donsayna: colesió de música alegre y divertida en solfa valenciana..." Els 13 números publicats (de l’1 de desembre de 1844 al 23 de febrer de 1845). Van continuar la publicació el "Tabalet" i "El Sueco".

- "El Tabalet: semanari valensià, dedicat a la chent de bon humor". Els 13 números publicats (del 2 de març al 31 de juliol de 1847). Segons Palau i Dulcet, aquesta primera edició és molt rara.

- "El Sueco..." núm. 4 (1851).

- "El Eco de los Silos". núm.. 1 (1864).

- "El Fárrago: periódico sin ton ni son..." núm. 3 (1867).

- "La Glorieta: pasatiempo nocturno de confianza". núm. 3 i 4 (1864).

- "La Lira: periódico literario y de intereses materiales". Alacant, 1855.

- "Papel d'estraza: periódico ecléctico destinado a la posteridad". Any I, núm. 1-7 (1866).

- "El Pensamiento de Valencia: revista política, religiosa, científica y literaria". 1 juny-des. 1857. 1 gen.-31 maig 1858.

- "El Tio Leña: colección de extravagancias. Entrega 10ª", 1850.

- "El Saltamartí", 1861-1862 (diversos números).

- "El Tiburón: almanaque ilustrado". Barcelona, any V, 1867.