Universidad de Valencia cabecera
Home / Biblioteques i arxius / Biblioteques de campus i de centres / Biblioteca Històrica
Biblioteques i arxius
Biblioteca Històrica

Mapes i plans

El patrimoni cartogràfic de la Biblioteca Històrica, considerant mapes i plànols exempts, llibres de diferents matèries, atles i fins i tot dos globus de Blaeu, no és gran ni conté moltes peces individuals de gran valor, però es caracteritza per la gran varietat, derivada de l'extensa cronologia que comprèn (del segle XV al XX), de l'heterogeneïtat de la procedència i de la diversitat de contingut.

Planxa corresponent a "Valentiae Regnum" de l'obra d'Abraham Ortelius, Theatrum Orbis Terrarum. Anvers, 1595 (R-3/9)

Les peces més valuoses són les més antigues, com el còdex de la Cosmographia de Ptolemeu, obra mestra, o el portolà de Jacobus Russus (Messina, 1563), però el conjunt més estimable i complet potser correspon a les edicions dels segles XVII i XVIII, amb exemplars significatius de l'àmbit neerlandès o francès, respectivament. Així, disposem de diverses edicions del Theatrum Orbis Terrarum d'Abraham Ortelius; de 9 volums de l'edició castellana de la impressionant obra Atlas Maior o Geographia Blaviana, amb diferents obres de Philipp Cluver, creador de la geografia històrica, etc. Del segle XVIII podem destacar l’atles d’Alexis Hubert Jaillot, l’Atlas Général de Le Rouge (1763) o l’Atlas du voyage de la Pérousse, obra d'extraordinari valor i qualitat artística.

Posseïm també altres obres d'exquisida qualitat, com l’Atlas Coelestis de John Flamsteed, de 1729, o l’atles nàutic Carta esférica de la Costa de España, de Tofiño de San Miguel, de 1786. Del segle XIX comptem també amb interessants atles bellament gravats, alguns sense catalogar, pertanyents al fons de recuperació.

Pel que fa als mapes i plànols exempts, poden citar-ne algunes col·leccions interessants, com és ara la sèrie completa de mapes provincials publicats com a complement al Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Pascual Madoz, o la sèrie, bastant desconeguda, de Plànols geomètrics per termes municipals manats formar per la llei de 27 de març de 1900, que poden considerar-se com el precedent del mapa topogràfic nacional, que també posseïm.

D'interès per a la Comunitat Valenciana disposem, entre altres, del plànol de València del pare Tosca, Valentia edetanorum, vulgo del Cid, de 1704 (incomplet, només tres dels quatre fulls que comprèn), el mapa del «Reyno de València» de Joan Josep Carbonell, de 1812, amb diversos exemplars del Plano del Puerto del Grao de Valencia, de la tercera edició de 1894, etc.

La nostra col·lecció cartogràfica ha estat estudiada, entre altres, pel professor Vicenç M. Rosselló.

© Universitat de València